Save
Upgrade to remove ads
Busy. Please wait.
Log in with Clever
or

show password
Forgot Password?

Don't have an account?  Sign up 
Sign up using Clever
or

Username is available taken
show password


Make sure to remember your password. If you forget it there is no way for StudyStack to send you a reset link. You would need to create a new account.
Your email address is only used to allow you to reset your password. See our Privacy Policy and Terms of Service.


Already a StudyStack user? Log In

Reset Password
Enter the associated with your account, and we'll email you a link to reset your password.
focusNode
Didn't know it?
click below
 
Knew it?
click below
Don't Know
Remaining cards (0)
Know
0:00
Embed Code - If you would like this activity on your web page, copy the script below and paste it into your web page.

  Normal Size     Small Size show me how

Empresa i legislacio

1er PARCIAL

QuestionAnswer
Qué estudia l'economia? L’economia estudia els processos socials de producció, intercanvi, distribució, consum i inversió.
Flux circular de la renda El Flux circular de la renda és un model visual (simplificat) que mostra les relacions entre els agents als mercats i mitjançant el sector públic.
Producte interior brut (PIB) (enfocament de producció) és el valor monetari de tots els productes i serveis acabats produïts dins de les fronteres d’un país en un període de temps específic.
Valor afegit brut (VAB) suma del valor afegit de totes les empreses del país (el VAB és la diferència entre les vendes de bens i serveis i el cost dels inputs per produir-los (bens i serveis exhaurits en el procés productiu), abans d’amortitzacions (actius fixes).
Renda interior bruta Suma de totes les rendes: Salaris + Beneficis de les empreses + Amortització
Despesa agregada final Suma del consum, la inversió, la despesa pública i l'exportació neta PIB = C + I + G + X – I.
Segona versió flux circular Aquesta segona versió del Flux circular de la renda és una mica més complexa, per: - Les compres entre empreses (inputs de producció i inversions). - L’Estat (cobra impostos i realitza transferències, també pot actuar com “empresa).
Agents econòmics Diferenciem entre tres tipus d’agents: - Individus - Empreses - Estat
Agents econòmics - Individus (persones, famílies): venen el seus factors productius (treball, terra, capital financer o físic) i obtenen rendes (ingressos), normalment monetàries. Adquireixen bens de consum (algun de inversió, com l’habitatge).
Agents econòmics - Empreses produeixen bens i serveis utilitzant factors productius i altres bens i serveis (inputs de producció) i els venen per obtenir ingressos. Adquireixen factors de producció i altres inputs de producció.
Agents econòmics - Estat (sector públic, administració): Cobra impostos i realitza transferències i subvencions (monetari). També pot produir alguns bens i serveis (sanitat, educació) a canvi de diners o no. Pren algunes decisions econòmiques (quines infraestructures produir).
Necessitat sensació de carència d’alguna cosa unida al desig de satisfer-la
Desitjos/Necessitats il·limitades Segons la definició, els desitjos humans són il·limitats. Quan es satisfà una necessitat en sorgeix una l’altra, i aquesta seqüència continua per sempre.
Mitjans escassos Els mitjans per satisfer aquests desitjos, temps, recursos, diners, etc són limitats. A causa d'això, moltes de les necessitats segueixen sent insatisfetes.
Ús alternatiu de mitjans escassos Els recursos es poden destinar a diversos usos, objectius i activitats. Per exemple: un el terreny es pot utilitzar per a l’agricultura, construir una casa, establir una fàbrica, una autopista etc.
Variació en la intensitat del desig Com que els recursos són limitats davant necessitats il·limitades, cal prioritzar els desitjos més intensos i ajornar els menys urgents per gestionar l'escassetat.
Les funcions de producció Expressió simplificada: 𝑌 = 𝑓(𝐿, 𝑇,𝐾) - Capital (K) - Terra (T) - Treball [També es poden considerar altres factors com el capital humà, el capital social (institucions), factor empresarial, etc.]
Les funcions de producció - Capital (K) Capital (K): entès com actius tangibles, fix F (construccions, infraestructures, maquinària pesada, etc.) i circulant X (materials, components, subministraments, fungibles, etc.). Convé separar-los: 𝑌 = 𝑓(𝐿, 𝑇, 𝐹, 𝑋)
Les funcions de producció - Terra (T) Terra (T): agricultura i usos del sòl i, de manera més recent, medi ambient i serveis ecosistèmics.
Les funcions de producció - Treball Treball: visió àmplia de l’ocupació de les persones (assalariats, autònoms, públic o privat, gestió empresarial, etc.).
Cost d'oportunitats En la producció, significa que produir un bé o servei (una infraestructura) comporta renunciar a produir algun altre bé o servei. Donats els recursos i les tecnologies no és possible produir-ho tot (o el cost no compensa l’esforç, la pèrdua d’utilitat)
FPP: Frontera de possibilitats de producció La FPP mostra les combinacions màximes de cotxes i ordinadors. Els punts sobre la frontera són eficients; els interiors, factibles però ineficients; i els exteriors, inabastables amb els recursos actuals. Per produir-ne més d'un, cal reduir l'altre.
Recursos, Tecnologia i FPP L'avenç tecnològic i l'augment de recursos (naturals, treball, maquinària o capital humà) desplacen la FPP cap a fora. Això permet produir més de tots dos béns (del punt A al G), augmentant la capacitat productiva total de l'economia.
Necessitats il·limitades VS Recursos limitats Prendre decisions implica comparar costos i beneficis. Com que els recursos són escassos, triar una opció significa renunciar a una altra. El cost d'oportunitat inclou tant la despesa directa com allò que deixem de guanyar o fer (com el temps).
Bens públics i privats Els béns es classifiquen per rivalitat (si el consum d'un redueix el disponible per als altres) i exclusió (si es pot impedir l'ús a qui no paga). Aquestes variables defineixen si un bé és privat, públic, comunal o un monopoli natural.
Taula bens públics i privats Béns privats: rivals i excloïbles. Públics puros: ni rivals ni excloïbles. Els mixtos són: o rivals no excloïbles (comuns, com peixos) o excloïbles no rivals (monopolis naturals, com plataformes digitals). L’escassetat i el preu en determinen el tipus.
Oferta Oferta: quantitat que els agents estan disposats a vendre per cada preu, pot dependre de més variables: po= f(qo ,B)
Demanda Demanda: quantitat que els agents estan disposats a adquirir per cada preu, pot dependre de més variables: pd = f(qd , A)
Equilibri de mercat Equilibri de mercat: punt on l’oferta i la demanda es troben.
Mercats: Oferta i demanda - Individus i empreses + Individus - Demanda: de bens i serveis. - Oferta: de factors productius. + Empreses: - Demanda: de factors productius i bens i serveis. - Oferta: de bens i serveis.
El concepte d’elasticitat L'elasticitat: concepte matemàtic utilitzat per mesurar la resposta o variació de la quantitat (demanda o oferta) davant d'un canvi marginal (infinitesimal) en el preu (o en alguna de les altres variables de les quals depèn, com els ingressos).
Qué mesura l'elasticitat? L'elasticitat mesura la variació percentual de la quantitat (demanda/oferta) davant canvis en variables independents. Permet preveure quantitativament el comportament del mercat, sent clau en l'estudi d'obra civil i infraestructures.
Comportament dels agents econòmics Enfocament habitual: maximització del resultat davant alternatives i restriccions de recursos (factors de producció, diners i temps).
Comportament dels agents econòmics - Individus maximitzen la seva utilitat (benestar, satisfacció) segons les seves preferències, seleccionant de manera racional entre alternatives davant preus i restriccions pressupostàries (i temporals).
Comportament dels agents econòmics - Empreses Maximitzen el seu benefici segons opcions tecnològiques, triant de manera racional entre alternatives en funció dels preus i les restriccions pressupostàries.
Comportament dels agents econòmics - Estat Maximització del benestar social, en funció des preferències de la població, les possibilitats de producció, els preus i les restriccions pressupostàries
Marginalisme El marginalisme avalua beneficis i costos de petits ajustos addicionals (canvis marginals). L'optimització s'assoleix quan el guany marginal iguala el cost marginal ($GM = CM$); és el punt on es maximitza la utilitat o el benefici.
Utilitat marginal La utilitat marginal avalua el benefici de l'última unitat consumida. La màxima utilitat s'assoleix quan la darrera unitat de pressupost gastada en diferents béns aporta el mateix guany de satisfacció (UMx/Px = UMy/Py).
Factors que influeixen en la demanda L'elecció depèn de preferències (utilitat) i restriccions (diners i temps). Els costos són generalitzats (preu, temps, comoditat). L'excedent és la diferència entre el que es paga realment i el que s'estaria disposat a pagar.
Factors rellevants de demanda (aplicat a demanda de mobilitat) La demanda de mobilitat depèn del preu (propi, substitutiu i complementari), la renda (PIB, atur), el temps de viatge i factors com la comoditat o el risc. En general, si el preu o el temps augmenten, la demanda de desplaçaments disminueix.
Les empreses i la producció Les empreses maximitzen el benefici segons tecnologia, preus de factors i pressupost. L'òptim s'assoleix quan la relació de productivitats marginals iguala la dels preus dels factors (PML/w = PMK/i), combinant capital i treball de forma eficient.
Funció de costos La funció de costos suma costos fixos (CF) i variables (CV). D'aquí surten el cost mitjà (unitari) i el marginal (per cada unitat extra). L'empresa maximitza el benefici ($\pi$) restant els costos totals dels ingressos (b(q) = p * q - C(q)).
Teoria de l'empresa en competència perfecta L'empresa maximitza el benefici igualant el preu al cost marginal (P = CMg). A l'equilibri de mercat, el benefici econòmic és zero (només es cobreixen costos i el cost d'oportunitat), tot i que pot haver-hi benefici comptable que retribueixi el capital.
Mercat de treball (i ús del temps) El temps és limitat (24h). Triar oci o treball depèn del salari real, que actua com a "preu" del temps. En economia, el salari serveix de referència per valorar el temps, ja que reflecteix el cost d'oportunitat de no treballar.
Mercat d'estalvi L'estalvi és consum futur a canvi d'interès (preu del temps). Les empreses demanden capital per invertir si la productivitat marginal supera el tipus d'interès. L'equilibri fixa la rendibilitat mínima i el cost del capital.
Crítiques i Realitat del Mercat Financer El model simple ignora el paper del diner i la complexitat financera: bancs, borsa i deute públic. No té en compte el risc, la regulació, les restriccions de crèdit ni que el futur és incert, assumint erròniament que tot estalvi esdevé inversió.
Mercat de terra (i ús del sòl) L’oferta de sòl és inelàstica (fixa). El preu (renda) es fixa segons la utilitat marginal (persones) o productivitat marginal (empreses). El valor de compravenda es calcula per capitalització (actualitzant les rendes futures amb un interès).
Regulació i Localització (La Realitat) L’oferta no és limitada per la superfície, sinó per la regulació d’usos (lleis urbanístiques). El preu final depèn de factors de localització (urbà/rural), accessibilitat i serveis, més enllà del medi ambient i els serveis ecosistèmics del sòl.
Qué és una externalitat? Efecte d’una activitat sobre tercers que no es reflecteix en el preu. Poden ser negatives (soroll, contaminació, congestió) o positives (espais verds, clavegueram). Són vitals en obra civil pels grans impactes socials i ambientals que generen.
El Mercat i l'Òptim Social El mercat només veu el cost privat. Sense regulació, es produeix massa (quantitat superior a l'òptim social). L'Anàlisi Cost-Benefici permet incloure els costos externs per trobar l'equilibri que realment beneficia la societat en conjunt.
Flux circular i equilibri El flux circular connecta tots els mercats. L'equilibri parcial analitza un mercat aïllat, mentre que l'equilibri general estudia les interaccions globals i simultànies de tota l'economia. Falta incloure l'Estat per completar el cicle total.
Micro vs Macro (enfocaments) La Microeconomia analitza agents individuals (persones, empreses) i el seu comportament racional en competència. La Macroeconomia estudia conceptes agregats com el PIB, el VAB, l'atur o la inflació, que són el resultat de la suma de tots els individus.
Created by: user-2031277
 

 



Voices

Use these flashcards to help memorize information. Look at the large card and try to recall what is on the other side. Then click the card to flip it. If you knew the answer, click the green Know box. Otherwise, click the red Don't know box.

When you've placed seven or more cards in the Don't know box, click "retry" to try those cards again.

If you've accidentally put the card in the wrong box, just click on the card to take it out of the box.

You can also use your keyboard to move the cards as follows:

If you are logged in to your account, this website will remember which cards you know and don't know so that they are in the same box the next time you log in.

When you need a break, try one of the other activities listed below the flashcards like Matching, Snowman, or Hungry Bug. Although it may feel like you're playing a game, your brain is still making more connections with the information to help you out.

To see how well you know the information, try the Quiz or Test activity.

Pass complete!
"Know" box contains:
Time elapsed:
Retries:
restart all cards