click below
click below
Normal Size Small Size show me how
Empresa i legislacio
1er PARCIAL
| Question | Answer |
|---|---|
| Qué estudia l'economia? | L’economia estudia els processos socials de producció, intercanvi, distribució, consum i inversió. |
| Flux circular de la renda | El Flux circular de la renda és un model visual (simplificat) que mostra les relacions entre els agents als mercats i mitjançant el sector públic. |
| Producte interior brut (PIB) | (enfocament de producció) és el valor monetari de tots els productes i serveis acabats produïts dins de les fronteres d’un país en un període de temps específic. |
| Valor afegit brut (VAB) | suma del valor afegit de totes les empreses del país (el VAB és la diferència entre les vendes de bens i serveis i el cost dels inputs per produir-los (bens i serveis exhaurits en el procés productiu), abans d’amortitzacions (actius fixes). |
| Renda interior bruta | Suma de totes les rendes: Salaris + Beneficis de les empreses + Amortització |
| Despesa agregada final | Suma del consum, la inversió, la despesa pública i l'exportació neta PIB = C + I + G + X – I. |
| Segona versió flux circular | Aquesta segona versió del Flux circular de la renda és una mica més complexa, per: - Les compres entre empreses (inputs de producció i inversions). - L’Estat (cobra impostos i realitza transferències, també pot actuar com “empresa). |
| Agents econòmics | Diferenciem entre tres tipus d’agents: - Individus - Empreses - Estat |
| Agents econòmics - Individus | (persones, famílies): venen el seus factors productius (treball, terra, capital financer o físic) i obtenen rendes (ingressos), normalment monetàries. Adquireixen bens de consum (algun de inversió, com l’habitatge). |
| Agents econòmics - Empreses | produeixen bens i serveis utilitzant factors productius i altres bens i serveis (inputs de producció) i els venen per obtenir ingressos. Adquireixen factors de producció i altres inputs de producció. |
| Agents econòmics - Estat | (sector públic, administració): Cobra impostos i realitza transferències i subvencions (monetari). També pot produir alguns bens i serveis (sanitat, educació) a canvi de diners o no. Pren algunes decisions econòmiques (quines infraestructures produir). |
| Necessitat | sensació de carència d’alguna cosa unida al desig de satisfer-la |
| Desitjos/Necessitats il·limitades | Segons la definició, els desitjos humans són il·limitats. Quan es satisfà una necessitat en sorgeix una l’altra, i aquesta seqüència continua per sempre. |
| Mitjans escassos | Els mitjans per satisfer aquests desitjos, temps, recursos, diners, etc són limitats. A causa d'això, moltes de les necessitats segueixen sent insatisfetes. |
| Ús alternatiu de mitjans escassos | Els recursos es poden destinar a diversos usos, objectius i activitats. Per exemple: un el terreny es pot utilitzar per a l’agricultura, construir una casa, establir una fàbrica, una autopista etc. |
| Variació en la intensitat del desig | Com que els recursos són limitats davant necessitats il·limitades, cal prioritzar els desitjos més intensos i ajornar els menys urgents per gestionar l'escassetat. |
| Les funcions de producció | Expressió simplificada: 𝑌 = 𝑓(𝐿, 𝑇,𝐾) - Capital (K) - Terra (T) - Treball [També es poden considerar altres factors com el capital humà, el capital social (institucions), factor empresarial, etc.] |
| Les funcions de producció - Capital (K) | Capital (K): entès com actius tangibles, fix F (construccions, infraestructures, maquinària pesada, etc.) i circulant X (materials, components, subministraments, fungibles, etc.). Convé separar-los: 𝑌 = 𝑓(𝐿, 𝑇, 𝐹, 𝑋) |
| Les funcions de producció - Terra (T) | Terra (T): agricultura i usos del sòl i, de manera més recent, medi ambient i serveis ecosistèmics. |
| Les funcions de producció - Treball | Treball: visió àmplia de l’ocupació de les persones (assalariats, autònoms, públic o privat, gestió empresarial, etc.). |
| Cost d'oportunitats | En la producció, significa que produir un bé o servei (una infraestructura) comporta renunciar a produir algun altre bé o servei. Donats els recursos i les tecnologies no és possible produir-ho tot (o el cost no compensa l’esforç, la pèrdua d’utilitat) |
| FPP: Frontera de possibilitats de producció | La FPP mostra les combinacions màximes de cotxes i ordinadors. Els punts sobre la frontera són eficients; els interiors, factibles però ineficients; i els exteriors, inabastables amb els recursos actuals. Per produir-ne més d'un, cal reduir l'altre. |
| Recursos, Tecnologia i FPP | L'avenç tecnològic i l'augment de recursos (naturals, treball, maquinària o capital humà) desplacen la FPP cap a fora. Això permet produir més de tots dos béns (del punt A al G), augmentant la capacitat productiva total de l'economia. |
| Necessitats il·limitades VS Recursos limitats | Prendre decisions implica comparar costos i beneficis. Com que els recursos són escassos, triar una opció significa renunciar a una altra. El cost d'oportunitat inclou tant la despesa directa com allò que deixem de guanyar o fer (com el temps). |
| Bens públics i privats | Els béns es classifiquen per rivalitat (si el consum d'un redueix el disponible per als altres) i exclusió (si es pot impedir l'ús a qui no paga). Aquestes variables defineixen si un bé és privat, públic, comunal o un monopoli natural. |
| Taula bens públics i privats | Béns privats: rivals i excloïbles. Públics puros: ni rivals ni excloïbles. Els mixtos són: o rivals no excloïbles (comuns, com peixos) o excloïbles no rivals (monopolis naturals, com plataformes digitals). L’escassetat i el preu en determinen el tipus. |
| Oferta | Oferta: quantitat que els agents estan disposats a vendre per cada preu, pot dependre de més variables: po= f(qo ,B) |
| Demanda | Demanda: quantitat que els agents estan disposats a adquirir per cada preu, pot dependre de més variables: pd = f(qd , A) |
| Equilibri de mercat | Equilibri de mercat: punt on l’oferta i la demanda es troben. |
| Mercats: Oferta i demanda - Individus i empreses | + Individus - Demanda: de bens i serveis. - Oferta: de factors productius. + Empreses: - Demanda: de factors productius i bens i serveis. - Oferta: de bens i serveis. |
| El concepte d’elasticitat | L'elasticitat: concepte matemàtic utilitzat per mesurar la resposta o variació de la quantitat (demanda o oferta) davant d'un canvi marginal (infinitesimal) en el preu (o en alguna de les altres variables de les quals depèn, com els ingressos). |
| Qué mesura l'elasticitat? | L'elasticitat mesura la variació percentual de la quantitat (demanda/oferta) davant canvis en variables independents. Permet preveure quantitativament el comportament del mercat, sent clau en l'estudi d'obra civil i infraestructures. |
| Comportament dels agents econòmics | Enfocament habitual: maximització del resultat davant alternatives i restriccions de recursos (factors de producció, diners i temps). |
| Comportament dels agents econòmics - Individus | maximitzen la seva utilitat (benestar, satisfacció) segons les seves preferències, seleccionant de manera racional entre alternatives davant preus i restriccions pressupostàries (i temporals). |
| Comportament dels agents econòmics - Empreses | Maximitzen el seu benefici segons opcions tecnològiques, triant de manera racional entre alternatives en funció dels preus i les restriccions pressupostàries. |
| Comportament dels agents econòmics - Estat | Maximització del benestar social, en funció des preferències de la població, les possibilitats de producció, els preus i les restriccions pressupostàries |
| Marginalisme | El marginalisme avalua beneficis i costos de petits ajustos addicionals (canvis marginals). L'optimització s'assoleix quan el guany marginal iguala el cost marginal ($GM = CM$); és el punt on es maximitza la utilitat o el benefici. |
| Utilitat marginal | La utilitat marginal avalua el benefici de l'última unitat consumida. La màxima utilitat s'assoleix quan la darrera unitat de pressupost gastada en diferents béns aporta el mateix guany de satisfacció (UMx/Px = UMy/Py). |
| Factors que influeixen en la demanda | L'elecció depèn de preferències (utilitat) i restriccions (diners i temps). Els costos són generalitzats (preu, temps, comoditat). L'excedent és la diferència entre el que es paga realment i el que s'estaria disposat a pagar. |
| Factors rellevants de demanda (aplicat a demanda de mobilitat) | La demanda de mobilitat depèn del preu (propi, substitutiu i complementari), la renda (PIB, atur), el temps de viatge i factors com la comoditat o el risc. En general, si el preu o el temps augmenten, la demanda de desplaçaments disminueix. |
| Les empreses i la producció | Les empreses maximitzen el benefici segons tecnologia, preus de factors i pressupost. L'òptim s'assoleix quan la relació de productivitats marginals iguala la dels preus dels factors (PML/w = PMK/i), combinant capital i treball de forma eficient. |
| Funció de costos | La funció de costos suma costos fixos (CF) i variables (CV). D'aquí surten el cost mitjà (unitari) i el marginal (per cada unitat extra). L'empresa maximitza el benefici ($\pi$) restant els costos totals dels ingressos (b(q) = p * q - C(q)). |
| Teoria de l'empresa en competència perfecta | L'empresa maximitza el benefici igualant el preu al cost marginal (P = CMg). A l'equilibri de mercat, el benefici econòmic és zero (només es cobreixen costos i el cost d'oportunitat), tot i que pot haver-hi benefici comptable que retribueixi el capital. |
| Mercat de treball (i ús del temps) | El temps és limitat (24h). Triar oci o treball depèn del salari real, que actua com a "preu" del temps. En economia, el salari serveix de referència per valorar el temps, ja que reflecteix el cost d'oportunitat de no treballar. |
| Mercat d'estalvi | L'estalvi és consum futur a canvi d'interès (preu del temps). Les empreses demanden capital per invertir si la productivitat marginal supera el tipus d'interès. L'equilibri fixa la rendibilitat mínima i el cost del capital. |
| Crítiques i Realitat del Mercat Financer | El model simple ignora el paper del diner i la complexitat financera: bancs, borsa i deute públic. No té en compte el risc, la regulació, les restriccions de crèdit ni que el futur és incert, assumint erròniament que tot estalvi esdevé inversió. |
| Mercat de terra (i ús del sòl) | L’oferta de sòl és inelàstica (fixa). El preu (renda) es fixa segons la utilitat marginal (persones) o productivitat marginal (empreses). El valor de compravenda es calcula per capitalització (actualitzant les rendes futures amb un interès). |
| Regulació i Localització (La Realitat) | L’oferta no és limitada per la superfície, sinó per la regulació d’usos (lleis urbanístiques). El preu final depèn de factors de localització (urbà/rural), accessibilitat i serveis, més enllà del medi ambient i els serveis ecosistèmics del sòl. |
| Qué és una externalitat? | Efecte d’una activitat sobre tercers que no es reflecteix en el preu. Poden ser negatives (soroll, contaminació, congestió) o positives (espais verds, clavegueram). Són vitals en obra civil pels grans impactes socials i ambientals que generen. |
| El Mercat i l'Òptim Social | El mercat només veu el cost privat. Sense regulació, es produeix massa (quantitat superior a l'òptim social). L'Anàlisi Cost-Benefici permet incloure els costos externs per trobar l'equilibri que realment beneficia la societat en conjunt. |
| Flux circular i equilibri | El flux circular connecta tots els mercats. L'equilibri parcial analitza un mercat aïllat, mentre que l'equilibri general estudia les interaccions globals i simultànies de tota l'economia. Falta incloure l'Estat per completar el cicle total. |
| Micro vs Macro (enfocaments) | La Microeconomia analitza agents individuals (persones, empreses) i el seu comportament racional en competència. La Macroeconomia estudia conceptes agregats com el PIB, el VAB, l'atur o la inflació, que són el resultat de la suma de tots els individus. |