Help
Options
Didn't know it?
click below
click below
Knew it?
click below
click below
Don't Know
Remaining cards (0)
Know
retry
shuffle
restart
0:00
Embed Code - If you would like this activity on your web page, copy the script below and paste it into your web page.
Normal Size Small Size show me how
Normal Size Small Size show me how
Comentari text 3
Poemes, dades i fragments dels textos comentats 3r trimestre 1rBatx
| Fragment | Dades |
|---|---|
| Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles Del temps antic, i a l’acost de la fosca/De matí em plau, amb fèrries tenalles claus de tub/Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell/I el pintar extrem d’avui Càndid rampell M’exalta el nou i m’enamora el vell. | "Em plau l'atzar", J.V. Foix, s.XX, Avantguardisme. |
| SOTA LES VELES LA CAPTINDRÉ Com sé que es besa La besaré/Marineret qui no vigila-corsari ve i li pren l’aimia- Si no li duia cap cançó-corsari ve i li pren l’amor/RESA UNA NOIA EN MON BATELL: frances/ Marseille port d'amour, notre dame de la gar de priez | "Com sé que es besa", Joan Salvat-Papasseit, s.XX, Avantguardisme. |
| Dins de l'avió mortalment ferit per l'espai hi brunceix encara el lluent cor del motor. Ciel de France. | "Oda a Guynemer", Josep Ma Junoy i Muns, s.XX, Avantguardisme. |
| Vinyes verdes del coster,sou més fines que la userda./al llagut i a la gavina,i al fi serrellet de neu/Dins del cep s'adorm la tarda,raïm negr/ verdes a punta de dia,verd suau cap al tard...Feu-nos sempre companyia | "Vinyes verdes vora el mar", Josep Ma. de Sagarra, s.XX, Neopopularisme. |
| Voldria, ni molt ni poc: ésser lliure com una ala, i no mudar-me lloc /no saber on anirem quan mort ens cridi al tàlem/ sense por de jeure avergonyits quan estrelles/Comprendre indistintament rosa espina i el teu amor transparent com una aigua-marina. | "Aigua Marina", Josep Ma. de Sagarra, s.XX, Neopopularisme. |
| Ara que estic al llit malalt,estic força content/la noia que porta la llet/el secret de les altres que porta/ les dones del barri/iu:Ja ho té tot?/I el vi, pa/I vosaltresem vindreu a veure/restareu,x veure el bo q es tot i la Vida i la Mort. | "Tot l'enyor del demà", Joan Salvat-Papasseit, s.XX, Avantguardisme. |
| Que jo no sigui més com un ocell tot sol/d'haver-hi comes verdes/cloqueret feliç/La vida passaimatges clares dintre del cor/Tot en mi torna somn/¿Quin moviment humà pot desfer l'encant/l'ala inútil els ulls buidats d'anhel, sense un plany pel seu mal? | "Que jo no sigui més com un ocell", Carles Riba, s.XX, Simbolisme. |
| Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria/Temple mutilat, desdenyós de les altres columne/Tu vetlles blanc a l'altura, pel mariner/per l'exiliat q t'albira/per ta força q l salva als cops de fortuna ric del que ha donat i en sa ruïna tan pur. oh f | "Súnion!",Carles Riba, s.XX, Simbolisme. El nom real és Elegia II |
| Verdegen encara aquells camps iduren aquelles arbredes idamunt dl mateix atzur/Allí ls pedres invoquen/Sóc avar d la llum q resta dins ls ulls/El cor d la tardor ja s'hi marceix/boires entintads cpvspre/mev vida lliga tu com en la nit ls flames a l fosca | "A Mallorca durant la Guerra Civil", Bartomeu Roseeló-Pòrcel, s.XX, Simbolisme. |
| Ara que el braç potent de les fúries aterra l ciutat d’ideals volíem bastir/la terra no sabrà mai mentir/Entr tant crits estranys q teva veu pura ns parli/pogués oblidar ciutat s’enfonsaMés llunyana/batecs d’aire ife/eleva l cor escalfa peus dl pelegrins | "La ciutat llunyana", Màrius Torres, s.XX, Simbolisme. |
| És quan plou que ballo sol Vestit d’algues, or i escata,/Un ocell fa un giravolt/ I empaito la masovera,planto la bandera/És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l’era/la lluna que s’afina/És quan dormo que hi veig clar Foll d’una dolça metzina | "És quan dormo que hi veig clar", J.V. Foix, s.XX, Surrealisme. |
| Sol, i de dol, i amb vetusta gonella/I dic: On só? Per quina terra vella, -Per quin cel mort/Sol, sóc etern. M'és present el paisatge De fa mil anys/On ja vaguí, i, de Déu, el parany Per heure'm tot. O del diable engany. | "Sol, i de dol, i amb vetusta gonella", J.V. Foix, s.XX, Avantguardisme. |
| Quan la mar s’assequi tota i s’hi pugui amorejar/plantarem una bandera/ballarem damunt l’escata del llobarro o del corball/per l’embruix d’aquestes danses/com corsaris d’una reina lluitarem amb els taurons/tocarem fins la follia el timbal del firmament. | "Cançó dels pirates de secà", Miquel Desclot, s.XX, Neopopularisme (Moviment Neopopular). |
| No hi havia a València dos amants com nsaltrs/Feroçment ens amàvem/ rodolem x terra entre abrços i besos/Jo desitjva un amor educat/nostre amor es un amor brusc i salvatg/ls Rimas d Bécquer/l'edat i tot això i allò/car d'amants en son parits molt pocs | "Els amants", Vicent Andrés Estellés, s.XX, Literatura de Postguerra. |
| Nosaltres sabíem senyor vèiem com esdevenia gos/Arnat menjat/a gran vergonya mansa dels lladruc/L'aigua, la terra,l'aire el foc són seus,/Caldrà que digui de seguida prou/ caminar de nou/Salvat en poble ja l'amo de tot,no gos mesell,sinó l'únic senyor. | "Indesinenter", Salvador Espriu, s.XX, Literatura de Postguerra. |
| Oh! q cansat estic de la meva covarda vella salvatg terra/nord enllàon diuen q la gent és neta/Com l'ocell deixa el niu,així l'home abandona l seu indret/Però no seguir mai meu somni/sóc tmb covard i salvatge/estimo aquesta meva pobra,dissortada pàtria. | "Assaig de càntic en el temple", Salvador Espriu, s.XX, Literatura de Postguerra. |
| Quan la llum pujada des del fons del mar a llevant comença just a tremolar/Mentre bleixa l'aire malalt de la nit /Quan la pluja porta l'olor de la pols /Quan la desbocada força dels cavalls / HE MIRAT AQUESTA TERRA(chorus) | "He mirat aquesta terra", Salvador Espriu, s.XX, Literatura de Postguerra. |
| Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena lentament sense dir re/L'estimada acompanya/Perquè ens perdoni guerra/A Catalunya deixí/Com el Vallès no hi ha res/Que els pins cenyeixin la cala/Una esperança desfeta/una pàtria tan petita q la somio completa | "Corrandes d'exili", Joan Oliver (Pere Quart), s.XX, Poesia i Literatura de Postguerra, Poesia de l'exili. |
| He decidit d'anar-me'n per sempre. Amén/L'endemà tornaré/L'endemà passat l'altre tornaré/Emmetzinat de mites mb ls sàrries curulles de blasfèmies/Prendré el tren de vacnces pagads. Arrapat l topall/Oh terra sens cel/On viu, exiliat, l Déu antic ds pares. | "Vacances Pagades", Joan Oliver, s.XX, Poesia de Postguerra, Poesia de l'exili. |
| La persiana, notot tancada, com esglai / Sense enyor se’ns morint llum q era color d mel és color d’olor d poma/Digues te'n recordaràs,estimo /vui q callen estrany/fulles meus besos colgant el recers d teu cos/cos recorda tens pell mig d sol mig d lluna | "La cambra de la tardor", Gabriel Ferrater, s.XX, Poesia realista. |
| La primavera del cinquanta-dos, les noies portaven bruses blanques i rebeques verdes/Vaig fer trenta anys, semblen prematurs./sota cada any q vavenint x recobrir l'edat/ record que se me'n va, cap al futur, se'm faig desig, i la memòria em verdeja. | "Floral", Gabriel Ferrater, s.XX, Poesia realista. |
| POEMA (com si fos una pistola) | "Poema", Joan Brossa, s.XX, Avantguardisme, Poesia visual, Simbolisme. |
| -Explica’m, tu, què és el sol. -El sol. -Explica’m què és la lluna./-I les muntanyes què són? -No són més que / el món? l’home? -Heus aquí última forma d saviesa Mira’t a fons, afirma sempre el que és i aprèn amb seny que no pots fer res més. | "Eco", Joan Brossa, s.XX, Post-Simbolisme. |
| L'Elionor tenia catorze anys i 3h quan va posar-se a treballar/"sí, senyor" i "bones tardes"/Els anys però dins la fàbrica/s feia gran i q aquells mals curaven casnt-s i tenint criatures/ s va casar i.. fills/la gran deia: "sí senyor" "bones tardes" | "L'Elionor", Miquel Martí i Pol, s.XX, Poesia de Postguerra. |
| A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. | "Divisa", Maria Mercè Marçal, s.XX, Realisme social. |
| A la fira dels Folls jo hi aniria./traginer de cançons en cavall sense brida./Quin esquer se m’arrapa a la geniva?Amor, estel amarg/Cadenes són presons i jo en fugia pel call dels bandolers/ a la fira dels Folls jo hi aniria | "Brida", Maria Mercè Marçal, s.XX, Realisme social. |
| La ginesta altra vegada, la ginesta amb tanta olor/Feia un vent que enarborava, feia un sol molt resplendent/Jo la prenc per la cintura: la tisora va en renou /Amb un vímet que creixia innocent a vora seu/aixecat pom enlaire i arrencat a córrer avall. | "La ginesta", Joan Maragall, s.XX, Modernisme regeneracionista. |
| Sóc fill del noguera dins un rai nasquí, raier vull morir/temps del fadrinatge lo passi fent de cuer/los rais avio de la Pobla a Balaguer/De bigues enraiades se'n farien galions/rodolant de riba en ribafins que al mar sens vora arriba d fonda eternitat | "Cançó del raier", Jacint Verdaguer, s.XIX, Renaixença. |
Created by:
flashguillem